El Navegant inexpert
L’humor primari que ja pot dominar un xiquet de dotze anys estava tanmateix molt més enllà de la capacitat de comprensió de Francisco Signes, conegut per tots com Quico Botiges, que tenia les llums necessàries per conversar, entendre’s i solucionar assumptes pràctics derivats de la convivència en aquesta ciutat de vora mar de cases emblanquinades, entre gents segellades amb la ironia que la Mediterrània imprimeix als seus súbdits, però sovint no comprenia les coses que passaven al seu voltant, i sense poder fer res per remeiar-ho escoltava i es conformava i seguia avant. Era un home prim, fibrós i tenia uns ulls menuts molt junts, fortament estràbics instal·lats en un cap de front escàs i orelles grans. Encara que semblava fràgil tenia una força descomunal adquirida pel transport diari de les caixes de la llotja després de la subhasta de peix. Quan desfilava amunt i avall pels carrers del poble contemplava el seu voltant espigolant inquiet l’entorn, sense fixar la dispersa mirada en cap lloc concret. Si te’l trobaves en el seu camí habitual pel Faramull cap al Panterri a tocar de l’església de Dalt Dénia, i després baixant cap al mercat, potser et diria alguna cosa. Llavors, ocorria un procés estrany, veies com es concentrava, s’expressava i a continuació es relaxava, no parlava amb tu, era un parèntesis que revelava en veu alta un fragment de la interminable conversa privada dels seus dimonis interns. Continuava el seu recorregut amb un pas apressat procurant ser anònim, camuflat en l’aldarull dels personatges més pintorescs que adornaven el bulevard dels plataners…
Juan Bisquert's Blog 
You must be logged in to post a comment.