Conferència en Asociación-Fundación de Daño Cerebral Adquirido ATENƎU-Castelló

19 10 2016

La Asociación-Fundación de Daño Cerebral Adquirido ATENƎU-Castelló es la entidad que agrupa a las personas afectadas por Daño Cerebral Adquirido (DCA), sus familiares y amigos.

Conferencia de divulgación:

Juan Bisquert (INAM, Universitat Jaume I)

Cambio Climático y Energías Renovables

Divendres 21 Oct 2016, 11 h

14705654_1492151144144691_510270350551071931_n.png





Unitats de velocitat

19 10 2016

AVE_43765_recurrir_una_multa_nivel_leyenda.jpg





Conferencia en Feria Destaca (Vila-Real)

18 10 2016

Destaca es la primera feria de transferencia de conocimiento científico y tecnológico de la Comunitat Valenciana y ya todo un referente en España. De carácter bienal, la primera edición de Destaca Profesional se celebró en noviembre del 2014 en el Centre de Congressos, Fires i Trobades de Vila-real (Castellón, España) con la participación de más de 100 empresas, centros de investigación e instituciones.

http://feriadestaca.es/

2016 noviembre 24

11:00 – 11:30

Células fotovoltaicas y generación de hidrógeno

Showroom

ORGANIZA: Feria Destaca

Juan Bisquert / Universitat Jaume I

Resumen:

 

Silicio, un rey con trabas

El silicio es el paladín de la industria fotovoltaica. Ningún otro material le ha podido hacer sombra. Pero tiene sus limitaciones. Sus costes de producción todavía son elevados, debido principalmente al hecho de que las obleas de silicio se siguen fabricando en procesos complejos que requieren temperaturas de hasta 2.000 grados centígrados. Además, los paneles de silicio alcanzaron su máximo de un 25% de conversión de luz solar en electricidad hace unos 20 años y nuevos adelantos no han conseguido aumentar su eficiencia.

 

¿Qué materiales se postulan para sustituir o mejorar el silicio?

De entre todos los candidatos, las células solares de perovskita híbrida constituyen un campo de avance muy prometedor para desarrollar una nueva tecnología fotovoltaica. Este nuevo material, que se ha convertido en el centro de atención de los laboratorios y empresas innovadoras del mundo, promete colmar la vieja aspiración de disponer de células fotovoltaicas de bajo coste y con rendimientos cercanos a los del omnipresente silicio.

 

¿Cuáles son los méritos demostrados por la perovskita?

Desde el primer informe en 2009 las células de perovskita han experimentado logros muy significativos, llegando a eficiencias de conversión del 22% a principios de 2016. Por otro lado, con estos nuevos compuestos por primera vez es posible preparar un material fotovoltaico de altas prestaciones con rutas químicas de bajo coste. La perovskita, además de estar hecha de materiales abundantes y baratos, requiere aplicar capas mucho más finas que el silicio. Mientras que las obleas de silicio tienen 150 micras de grosor, las de perovskita son de sólo media micra. No sólo eso, sino que las celdas de perovskita se producen a temperaturas que nunca superan los 200 grados (frente a los 2.000 del silicio), y mediante procesos más sencillos de deposición, como el de impresión inkjet.

 

¿Cuáles son las posibilidades a futuro?

La perovskita híbrida no es un material único, sino que corresponde a una familia completa de materiales donde pequeñas variaciones de composición tienen efectos determinantes sobre la funcionalidad. Además de las aplicaciones fotovoltaicas, la versatilidad de estas familias propone opciones muy interesantes para el desarrollo de dispositivos optoelectrónicos.





Cicle conferències Ciutat de les Ciències, València

18 10 2016

La Comunitat Valenciana ha aconseguit conformar un potent ecosistema investigador que li ha portat a aconseguir les primeres posicions en alguns dels ranking més prestigiosos, pel que fa a l’excel.lència, qualitat i projecció social del coneixement cientific-tecnològic. I, no obstant això, els seus habitants a penes coneixen els protagonistes, professionals que estan duent a terme una importantíssima i callada labor, des de la que estan millorant la societat en àrees del coneixement com la biomedicina, la nanotecnologia, les ciències mediambientals, la genòmica, la intel.ligència artificial, etc.

El cicle “Una Comunitat amb ciència” establix ponts entre l’investigador que exercix el seu treball, fonamentalment, en la Comunitat Valenciana, i el gran públic. Es tracta de que este últim conega, de primera mà, tot com s’està fent de bé des de les universitats, els laboratoris, els instituts d’investigació i tecnològics, els parcs científics. Tots aquells llocs on es conforma una autèntica societat del coneixement, en la que tots estem immersos, però on també estem cridats a participar

http://www.cac.es/comunitatambciencia/actividades2016.jsp?lang=va_ES 

Energies renovables del futur: fotovoltaica i fuel solar

24 de gener del 2017, a les 19.30 hores

Auditori Santiago Grisolía

Museu de les Ciències Príncipe Felipe

Juan Bisquert

Institut de Materials Avançats





Guisat de penques

8 12 2015

Prèviament cal bullir les penques una hora, ja fregades amb sal. Posar oli en una cassola, potxar una ceba talladeta. En un morter picar dos alls, jolivert, unes ametles i un poc de pebre roig. Sofregir junt amb la ceba i ficar també dos cullerades de tomaca fregida, afegir les penques ja bullides. Agregar aigua fins a cobrir i una pastilla de caldo, un poc de sal. Al passar una hora aproximadament ficar uns trossets de creïlla, deixar coure 20 minuts més i llest.

penques





Opening Ceremony, Institute of Advanced Materials UJI-Castelló

22 09 2015

The Research Institute of Advanced Materials at the University Jaume I (Institute of Advanced Materials, INAM) created byGeneralitat Valenciana on May, 4th 2015, is conceived as a centre of interdisciplinary science and technology in the fields of physics, chemistry, and related fields, applied to advanced materials, with vocation towards the progress of the socioeconomic environment and scientific excellence with international influence and impact.

Opening Speech

IMG_5879

Tinc el plaer de presentar unes paraules com a Director fundador del Institut de Materials Avançats de la Universitat Jaume I. Este és un moment d’especial il·lusió i motivació per a tots els membres de l’equip de l’INAM, ja que s’obri una gran oportunitat de millora i progrés.

Nosaltres formem un conjunt d’equips investigadors molt arrelats en la Universitat Jaume I. Els investigadors principals de l‘INAM, Eduardo Peris, Germà Garcia Belmonte, Francisco Fabregat Santiago, Iván Mora Seró, Beatriz Julián, Macarena Poyatos, Sixto Giménez, i jo mateix, som investigadors científics que hem realitzat una gran part de la nostra trajectòria en la Universitat Jaume I.

Tots nosaltres hem sigut capaços de formar grups d’investigació capdavanters i reconeguts en els seus àmbits internacionals d’actuació. Hem realitzat nombroses contribucions en els camps de la química i la física de materials per a energia, optoelectrònica i catàlisi, que són els àmbits d’actuació que conformaran les activitats de l’Institut d´Investigació. Sobre aquesta base, gràcies a un gran esforç col·lectiu i a creure en les nostres possibilitats, hem consolidat ja dos generacions de científics capaços de realitzar descobriments i publicacions d’alt nivell i d’aconseguir projectes competitius.

Estos grups d’investigació que conformen l’Institut són una creació autònoma i nova de la Universitat Jaume I, i són efectivament una història d’èxit de l’UJI. Ja que són fruit de les polítiques de suport a la investigació que es van fer en la Universitat Jaume I des de la seua creació. Hem tingut dotacions de mitjans i projectes, que són imprescindibles, començant per aquell enyorat Pla de Bancaixa, que ens va permetre arrancar a molts. També cal destacar les dotacions i projectes de la Generalitat Valenciana que han segut importantíssimes perquè s’han mantingut en el temps de forma estable.

Tota aquesta realitat, que està ben constatada, forma la base de les ambicions de futur que volem aconseguir amb el nou Institut. Ara jo vull parlar de la meua visió sobre este futur. Crec que volem ser atrevits, i també humils. Atrevits significa que plantegem ser rellevants en certs àmbits de la ciència on existeix molta competitivitat i el nivell de recursos són enormes. És un objectiu de gran dificultat. Volem ser pareguts a llocs colossals que estan en Singapur, en Oxford, en Montreal, en Zurich, en San Francisco, o en Tel-Aviv, aquells llocs on es fan les innovacions i les principals línies de progrés de la ciència. Nosaltres ho hem vist de prop i voldríem semblar-nos una miqueta, als centres reconeguts del món científic. Francament, seria bonic formar un sistema de ciència d’aquest nivell al País Valencià.

Ara bé, hem de reconèixer que estem lluny d’este nivell i que hem de ser humils i realistes. Hem d’identificar quines són les barreres que hem de superar, i actuar de manera efectiva però flexible.

Si volem entendre la nostra realitat científica, hem de recordar que durant molts segles, Espanya ha segut un desert intel·lectual amb indiferència total envers la ciència. Per exemple l’època de la Il·lustració, el Segle de les Llums, quan va esclatar la ciència moderna en Anglaterra, França, Alemanya, aquí no hi havia res de res. Tal com va explicar Thomas Hankins en el seu llibre sobre Ciència i Il·lustració, en 1784,

cent anys després de Newton, hi havia quaranta llibres sobre Newton en anglès, dèsset en francès, tres en alemany, onze en llatí, un en portuguès, i un altre en italià. Però no n’hi havia cap en castellà.

El pare Sarmiento, un dels primers estudiosos de Newton, deia en aquella època

Es más cierto de lo que se piensa que si viviesen Galileo, Vieta, Cartesio, Leibnitz, Newton, Wolfio, etc., y se esparciesen por España, disfrazados y sin decir quiénes eran, y no trajesen pesetas para comer y pagar la posada, a cada uno se le diria si nihil attuleris, ibi home fores (si no portes res, ahi tens la porta), aunque viniesen acompañados de todas las musas matemáticas más sublimes. Y si viene a Madrid un charlatán idiota, fingiendo que és medico, químico y que sabe tanto y cuánto, hallará posada, acogida, apaluso, y se hará en breve tiempo rico. Y serà mirado como oráculo. De eso he visto bastante.

Este és el nostre rerefons cultural, encara més vigent del que voldríem.

En els anys 1980 va començar amb vigor la incorporació d’Espanya a la ciència moderna, trencant el dèficit històric. S’ha fet molt de camí i és habitual que el professorat universitari faja un currículum investigador decent amb publicacions en revistes internacionals. Però també és cert que la producció de ciència d’alt nivell és escassa, i això és déu tant a la intermitència dels recursos, com a l’organització deficient. I aquells que realment sobreïxen, tenen molts voltes una influència desproporcionada en el sistema, i polaritzen els recursos en detriment de la varietat. El clientelisme és una norma general, es formen grups rígids i és habitual l’estacament en línies de treball desfasades.

En este àmbit de coses jo crec que hem de superar totes estes limitacions, seguint l’exemple dels llocs capdavanters que he mencionat abans. També hem convidat científics excel·lents d’instituts de referència del nostre àmbit, que parlaran després en la primera taula redona, i els agraïsc molt el seu suport. Cal fer grans esforços per millorar les condicions si volem tindre institucions d’èxit amb impacte internacional. Hem de combatre estos costums nefastes que ens imposen un sostre de vidre. Hem d’estar disposat a innovar i canviar normes antiquades. Hem de crear entorns on les persones tinguem un ambient humà ric, variat, professional i competitiu. Hem de recolzar el talent existent però hem d’internacionalitzar les institucions, aportant talent extern i rotatiu.

A banda del capital humà, els recursos materials són imprescindibles. En les ciències experimentals, les dotacions marquen la diferència. Si no tens els instruments avançats amb la millor resolució espacial, temporal, analítica, si no coneixes les tècniques més avançades, és literalment impossible contribuir a la frontera dels coneixements. Sols pots fer aportacions secundàries i repetitives, i conformar-te a llegir en la revista Science per on van les coses.

Per últim, l’aspecte més preocupant i complex és la falta de relació entre la Universitat i el món productiu. També hem convidat hui representants de les empreses per conèixer les seues opinions. S’ha de treballar moltíssim en esta direcció, a fi que la investigació puga tenir un impacte sobre la creació de nous sectors econòmics. Però certament, jo no crec que els universitaris hàgem de ser els líders d’estes tasques.

Totes estes qüestions, indiquen a manera de resum, que nosaltres podem fer grans aportacions amb moltíssim de treball i il·lusió. Però moltes coses no les podem fer a soles. Han de contribuir sectors polítics, econòmics, i responsables de gestió. Jo espere que podem aconseguir grans objectius entre tots. Moltes gràcies.

Miquel Pericàs (ICIQ), Marta Vallés (UCM), Robert Roig (Generalitat Valenciana) Vicent Climent (rector UJI), Juan Bisquert (director INAM), Laura Lechuga (ICN2), Concepció Rovira (ICMAB)

Miquel Pericàs (ICIQ), Marta Vallés (UCM), Robert Roig (Generalitat Valenciana) Vicent Climent (rector UJI), Juan Bisquert (director INAM), Laura Lechuga (ICN2), Concepció Rovira (ICMAB)

Invited Speakers and organizers

Invited Speakers and organizers

Pau Alabajos and Loles Merchan

Pau Alabajos and Loles Merchan





Mapping scientific excellence

22 08 2015

We have UJI in the excellence map in chemistry.

In general Spain looks desertic

Mapping Scientific Excellence