La llengua catalana o que

8 05 2013

Alla pel 1994 estavem redactant els estatuts de la Universitat Jaume I i es va presentar el problema de denominar la llengua dels valencians. Veniem d’una epoca on hi havia hagut enfrontaments socials dramatics per l’assumpte dels simbols del Pais Valencia, la denominacio, la llengua, i altres coses semblants. Estes guerres de simbols, adquireixen una virulencia sols comparable a les guerres de religio. Recorde que viatjavem pel maestrat amb una amiga meua originaria de Iran, i veiem els indicadors de carretera borrats amb spray negre de forma que al final no ens podiem orientar. Una practica on tots perden, ella no en donava credit que la gent tapara els cartelons.
En fi, la llengua dels valencians no es catalana en realitat, ja que la llengua no es de ningu, es pot dir que pertany a valencians, catalans, mallorquins i a moltes persones mes que l’aprecien i la parlen. Pero el nom de la llengua es la llengua catalana, es que es diu aixi i discutir-ho es una perduda de temps util i a mes dona lloc a arguments de tipus hortera. Com el nom de la llengua es refereix a l’estructura i continguts d’este sistema linguistic, es una questio d’estudi de gent que es dedica a estes coses, es un assumpte empiric en realitat, per aixo, vam decidir escriure en els estatuts, que la Universitat hauria de fer una defensa particular de la llengua propia dels valencians, que academicament es diu llengua catalana. Ara he vist que esta simple frase va comensar una batalla legal entre diversos ambits institucionals i politics que ha durant fins ara, quasi 20 anys. Sembla que finalment es pot gastar esta afirmacio sobre la meua llengua que per a mi es una tautologia: academicament llengua catalana. Per tant podem dir que parlem valencia, com s’ha fet sempre, sense problemes, pero denominem catala al sistema linguistic complet i formal, que pots aplicar en literatura, ciencia, en allo que vullgues.
Tot aso es un poc complicat, la veritat, he comentat este assumpte amb un bon amic que coneix millor el tema, i em diu que efectivament, moltes coses es van tancar malament sobre el nostre pais, pero què podem esperar d’un país, en el que, tal i com cantava Raimon:

“Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.”


Actions

Information

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s




%d bloggers like this: