El Mapa i el Territori: Una novel·la

6 10 2012

El Mapa i el Territori

Michel Houellebecq

Esta novel·la de Houellebecq és un plaer de llegir, és molt entretinguda. Sembla que després de moltes dècades d’experimentació i destrucció els autors francesos tornen a una estructura clàssica de novel·la. A banda de la pura i sòlida narrativa el llibre també conté dimensions conceptuals molt interessants. Es planteja una reflexió sobre temes polítics i socials, heretada del tipus d’anàlisi del marxisme decimonònic, que examina el món actual. El llibre analitza la producció d’objectes en el nostre món, el combat entre la irreductible necessitat de ser singular i la producció en massa. El llibre s’endinsa en una espècie de costumisme, un catàleg dels oficis, però això no es fa directament, sinó narrant la vida de l’artista que agafa este programa i el fa seu, amb gran èxit, catalogant el territori humanitzat, des del punt de vista del productor de mapes, o les professions que formen el engranatge de la societat. Els personatges principals, són persones especials, manquen de qualsevol dimensió afectiva ni família ni empatia, i es dediquen per complet a la producció, del sublim, com una ordre, com un imperatiu que els arrabassa. Existeix una dimensió moral, el Bé, i com diu, “ser artista era per damunt de tot, ser algú sotmès. Sotmès a missatges misteriosos, imprevisibles, que s’havien de qualificar, a falta de res millor i en absència de tota creença religiosa, d’intuïcions; missatges que s’imposaven d’una manera imperiosa, categòrica, sense permetre cap possibilitat de sostreure-s’hi, si no era perdent tota noció d’integritat respecte d’un mateix.” És una bona descripció també de la força motriu de moltes creacions científiques, una convicció que fa estar a voltes molts anys perseguint un rastre, que s’albira a mitges, per la pura convicció personal que hi ha alguna cosa important, i es fa per gust de fer-ho, sovint, amb la puresa de l’actitud d’aquell que arrisca tot per un ideal, i així, “mai no decideixes tu mateix l’escriptura d’un llibre.” Però en el llibre de Houellebecq, la creació que s’examina no es única, són productes o produccions que involucren les masses “els diferents engranatges que intervenen en el funcionament d’una societat”, com ara complexes residencials de vacances, per exemple, i en particular, els protagonistes mostren una fascinació especial per la gran distribució, parlen dels hipermercats, també podria ser Zara. Perquè “som en un punt en què l’èxit en termes de mercat justifica i dóna validesa al que siga, substitueix totes les teories, ningú no és capaç de veure més enllà, absolutament ningú.” Amb tot, el cas paradigmàtic, és el de Steve Jobs, el creador dedicat a la seua intuïció totalment, sense compromisos, buscant unidimensionalment el resultat que ha somniat, però a la fi, el producte es repetirà milions de voltes, i no molt mes tard, acabarà en una pila de ferralla. La qüestió és si es possible una representació artística del món, si la representació és un dispositiu emocional o racional. I aixina el tema central és el Déu, el creador no d’una obra única com el artista sinó de tota la complexitat de la societat, el creador que després pot admirar tota la cadena de complexes relacions. Com Steve Jobs, sovint considerat el més proper a un Déu que podem tindre en este temps, que movilitza immensos recursos per a complir els seus desitjos, que marquen com viuran tots els altres humans. I així en la representació de Jobs “en la mirada li brillava la flama que no és només la dels predicadors i els profetes, sinó també la dels inventors.” El creador necessita una motivació essencial, odi, o fins i tot la fam. L’artista, no te cap vida privada, sols vol “donar compte del món” i res més. I junt amb la creació, ve la seua degradació i la mort, que és el altre gran tema del llibre. Ens dona una orientació de la dimensió del Bé en la dedicació profundament honesta en una activitat, relacionada amb una noció profunda de la veritat, “sense ser empesos per l’incentiu del guany, sinó per alguna altra cosa, als ulls d’un home modern, molt més vaga: l’amor a Déu, en el cas dels monjos, o simplement l’honor de la funció.” Però Houellebecq també és capaç de mostrar el revers de la trama, el Mal, i ho fa.

Com he dit, el llibre es llig amb fruïció, però fins a quin punt estes dimensions ideològiques enfosqueixen la presentació de l’experiència vital que seria pròpia de la novel·la? No es sap si són els personatges, moguts per la realitat que els envolta i les decisions que prenen en conseqüència, els que mostren el programari, o si el llibre es mou en el camp del assaig. És un punt que no tinc gens clar, però en tant que la representació és, declaradament, el tema de la novel·la mateixa, pot ser totes estes consideracions reflexives que compliquen la vida del personatges són una construcció deliberada del autor, i el lector es veu envoltat en el joc de miralls. Això ho haurà de determinar cada u, llegint esta magnífica novel·la.


Actions

Information

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s




%d bloggers like this: